El segon seminari de l’assignatura l’hem començat comentant el text sobre la globalització de Held, i hem debatut sobre aquest fenomen.
En primer lloc, els diferents estudiants hem donat el nostre punt de vista sobre què és la globalització.
A continuació hem plantejat la hipòtesi de si la actual globalització és tan ràpida, o si aquesta rapidesa és realment només una percepció personal, perquè la estem vivint i que per tant, no té la necessaria prespectiva hitòrica per donar-li el valor real.
A través d’aquesta qüestió hem arribat a la conclusió que la primera globalització va ser en termes relatius més important que la que estem vivint actualment, ja que es va passar de trigar setmanes en transmetre una informació, a tant sol segons. En aquest punt, hem posat com a exemple i curiositat el cas de la mort de Napoleó, quan es va trigar 3 setmanes fins que es va conèixer la notícia pels diferents punts de Europa.
Hem destacat la importància del telègraf dins aquesta primera globalització, la invenció d’aquest mitjà de comunicació va significar una un canvi històric al permetre transmetre la informació de forma gairebé instantània, que va permetre per primera vegada la connexió entre les borses a temps gairebé real.Seguint debatent sobre la importància d’aquest mitjà de comunicació, hem arribat a la conclusió que la invenció del telègraf va tenir una importància superior a la que ha tingut el correu electrònic. Això no és degut al nombre de persones que l’utilitzaven, sinó pel canvi que va representar respecte els mitjans de comunicació anteriors.
A continuació hem distribuït els assistents al seminari en subgrups, a cada grup li ha tocat defensar una postura, i exposar els arguments que donaria un teòric de cada una d’aquestes percepcions de la globalització.
Aquestes tres percepcions son els hiperglobalistes, els escèptics, i els transformacionalistes.
Cada una d’aquestes postures no només varia pel que fa al reconeixement de la globalització, sinó també en les causes, conseqüències, origen, distribució de poders, actors implicats...
 |
| Taula resum de les tres tendències sobre la globalització, Held |
Per acabar aquesta part del seminari hem debatut si el fenomen és verdaderament globalitzador, o si es tracta d’una occidentalització. Aquí hem considerat el nom de diverses empreses que operen en tot el mon per a justificar aquesta tesis d’occidentalització. Però d’altra banda també hem comentat la expansió de productes no occidentals, com el Kebab, per donar arguments contraris a aquesta tesi. Tot i que la majoria de productes que han aparegut, encara que no formin par d'occident, segueixen una linia de model de vida occidental, ex; menjar rapid.
Aquest punt del debat l’hem lligat també amb el debat sobre si aquesta globalització o occidentalització comporta la imposició de la democràcia liberal.
Al debatre si aquest fenomen és imposat ha sortit l’exemple de Korea del Nord com a país que viu aïllat de la resta del món, tot i que al tractar-se d'un cas més aviat exepcional ens pot dir poca cosa sobre un fenomen que és geneal i global.
Hem conclòs amb la idea que es la exportació dels models de consum occidentals es deu a al major productivitat d'aquests països al llarg del segle XIX, la qual cosa els va permetre conquerir altres mercats.
Autor: Max Caneda
