El segon seminari de l’assignatura l’hem començat comentant el text sobre la globalització de Held, i hem debatut sobre aquest fenomen.
En primer lloc, els diferents estudiants hem donat el nostre punt de vista sobre què és la globalització.
A continuació hem plantejat la hipòtesi de si la actual globalització és tan ràpida, o si aquesta rapidesa és realment només una percepció personal, perquè la estem vivint i que per tant, no té la necessaria prespectiva hitòrica per donar-li el valor real.
A través d’aquesta qüestió hem arribat a la conclusió que la primera globalització va ser en termes relatius més important que la que estem vivint actualment, ja que es va passar de trigar setmanes en transmetre una informació, a tant sol segons. En aquest punt, hem posat com a exemple i curiositat el cas de la mort de Napoleó, quan es va trigar 3 setmanes fins que es va conèixer la notícia pels diferents punts de Europa.
Seguint debatent sobre la importància d’aquest mitjà de comunicació, hem arribat a la conclusió que la invenció del telègraf va tenir una importància superior a la que ha tingut el correu electrònic. Això no és degut al nombre de persones que l’utilitzaven, sinó pel canvi que va representar respecte els mitjans de comunicació anteriors.
A continuació hem distribuït els assistents al seminari en subgrups, a cada grup li ha tocat defensar una postura, i exposar els arguments que donaria un teòric de cada una d’aquestes percepcions de la globalització.
Aquestes tres percepcions son els hiperglobalistes, els escèptics, i els transformacionalistes.
Cada una d’aquestes postures no només varia pel que fa al reconeixement de la globalització, sinó també en les causes, conseqüències, origen, distribució de poders, actors implicats...
| Taula resum de les tres tendències sobre la globalització, Held |
Per acabar aquesta part del seminari hem debatut si el fenomen és verdaderament globalitzador, o si es tracta d’una occidentalització. Aquí hem considerat el nom de diverses empreses que operen en tot el mon per a justificar aquesta tesis d’occidentalització. Però d’altra banda també hem comentat la expansió de productes no occidentals, com el Kebab, per donar arguments contraris a aquesta tesi. Tot i que la majoria de productes que han aparegut, encara que no formin par d'occident, segueixen una linia de model de vida occidental, ex; menjar rapid.
Aquest punt del debat l’hem lligat també amb el debat sobre si aquesta globalització o occidentalització comporta la imposició de la democràcia liberal.
Al debatre si aquest fenomen és imposat ha sortit l’exemple de Korea del Nord com a país que viu aïllat de la resta del món, tot i que al tractar-se d'un cas més aviat exepcional ens pot dir poca cosa sobre un fenomen que és geneal i global.
Hem conclòs amb la idea que es la exportació dels models de consum occidentals es deu a al major productivitat d'aquests països al llarg del segle XIX, la qual cosa els va permetre conquerir altres mercats.
Autor: Max Caneda